D'urbanites al terroir

juny 2013

María Jesús Polanco, madrilenya expatriada a Nova York i per tant perfecta urbanita, va suportar molt malament el trasllat al país del seu marit, Guy Jones, el nord de Gal·les, amb el seu clima de gossos. Com ell si que coneixia el camp i l'atreia, van arribar a una solució, a un nou projecte de vida: emigrar a un lloc més clement i viure de l'agricultura. I com aquell lloc va ser l'Empordà, la vinya es presentava com una opció lògica. D'allà a plantar vuit hectàrees en un paratge idíl·lic, adoptar d'entrada les pràctiques biodinàmiques i començar a produir es va trigar poc. Al cap de nou anys, els seus vins de Sota Els Àngels van començar a mostrar una interessant personalitat pròpia.

L'exemple dels Jones-Polanco, com el del Max i la Martina Egolf a Almansa, el de Javier Alonso i María del Yerro a Ribera del Duero, el del Fredi "Fresquito" Torres a Priorat i molts altres, il·lustra l’impacte positiu que està tenint en el panorama vitivinícola espanyol els nous viticultors arribats de les ciutats i d'una vida diferent, sense passat agrari ni vinyes heretades, però bolcats a una labor ecològicament responsable i a vins més relacionats amb la seva terra d'origen que amb la tecnologia. Res a veure amb aquests constructors i altres inversors diversificats que en els anys de bonança es donaven banys d'ego muntant –sense saber gran cosa de la vinya ni del vi– faraònics cellers amb molt marbre a la Rioja o la Ribera de les quals sortien vins tallats pel mateix patró: excessivament madur y extracció, fusta i més fusta (és la guerra...).

Assessorats des del començament pel Jaume Serra (Masia Serra), però ja directament responsabilitzats de la vinya i del petit celler, María Jesús i Guy van optar per les petites produccions - no més de 18.000 ampolles- de vins no varietals, semblants a una panòplia de petits lots de castes internacionals i autòctones que van plantar en les seves vuit hectàrees a Les Gavarres: carmenère, cabernet sauvignon, merlot, syrah, cariñena i garnacha entre les tintes i les blanques viognier i picapoll.

És ja bastant patent en els seus vins, que van començar a produir al 2007 amb joves ceps de tres anys, la marcada relació entre terrer i producte del cep que se sol observar quan s'aplica la biodinàmica: hi ha un vernís de vudú en les pràctiques preconitzades per Rudolf Steiner, sí, però és més important el pes de saviesa agrària i de bones pràctiques en comunió amb la naturalesa i els ritmes que comporten.

L'elecció d'una fórmula multivarietal i de combinar castes locals i foranes no és el que més de moda està, però sí el que, en un entorn mediterrani, permet fer vins amb més personalitat pròpia. Els sòls del Baix Empordà, a una altitud modesta d'una mica més de 100 metres, difereixen de les calcàries tan dominants en moltes zones de la península: són sòls àcids, essencialment argilencs, ben adaptats a aquestes castes bordeleses l'origen de les quals, com determinen Jancis Robinson, Julia Harding i José Vouillamoz en el seu monumental “Wine Engrapis”, està precisament al sud dels Pirineus.

El tast que amb el nostre company –i no obstant amic– José Peñín hem pogut fer aquesta setmana dels vins de Sota Els Àngels resulta molt suggeridor. Al costat del vi 'top' de la casa, assemblatge procedent dels lots de major intensitat i caràcter de cada anyada, fan un segon vi delicat, per a un consum més jove, el Desea, un blanc. Tots ells amb una criança en roure que amb prou feines té impacte en els sabors i les aromes. Ara mateix és potser aquest últim, el blanc, el que més definida té ja la seva personalitat, agresta, saborosa i amb viva acidesa.

En sòls àcids i amb vinyes joves és justament la poca acidesa del vi resultant una característica amb la qual els elaboradors s’han sempre d’enfrontar. Possiblement la incorporació del raïm d'alguna parcel·la antiga de castes tintes autòctones ajuden als Jones-Polanco en aquest terreny i en el d'una creixent identificació amb el seu terrer. És una cosa que encara no han fet, però que estan estudiant, encara que no sigui senzill, perquè a la regió els agricultors mantenen la tradició de l'elaboració casolana de vi per a ús familiar, a partir de les seves pròpies parcel·les. Però l’elegància i la naturalitat dels seus vins ja han aconseguit, sense artificis ni cessions a modes "internacionals", ser més que notables. Mereixen ser coneguts i, de ser-ho, en el marc dels vins sincers de terrer que comencen a estendre's per Espanya i que Elmundovino.com ve defensant des de fa ja tants anys.

Víctor de la Serna | ElMundoVino.com | 14 de juny de 2013